Un implant dental és un cargol de titani que substitueix l’arrel de la dent perduda i sobre el qual es munta una corona a mida. Aquí costa 1.100 € per peça, preu tancat que inclou implant, pilar, corona i revisions. Entre la cirurgia i la dent definitiva passen de dos a tres mesos. La primera visita, amb radiografia i escaneig, és gratuïta.
Un implant dental és un cargol de titani que es col·loca a l’os del maxil·lar o de la mandíbula i fa la feina que feia l’arrel de la dent que falta. Al damunt s’hi munta després la part que es veu, que pot ser una corona, un pont o una pròtesi completa.
Quan falta una dent hi ha tres maneres de reposar-la. Un pont es recolza en les dents dels costats i obliga a tallar-les; una pròtesi removible s’enganxa a altres dents o descansa sobre la geniva, i es treu per netejar-la; l’implant se sosté a l’os i no demana res a les veïnes.
Es planteja quan hi ha prou os, o se’n pot aconseguir, i la salut general permet una cirurgia petita amb anestèsia local.
Implant, pilar i corona. Cadascun fa una cosa diferent i es canvien per separat, que és l’avantatge que siguin tres peces i no una.
1.100 € per implant, preu tancat. Tancat vol dir que és el que pagues per aquesta peça, sense extres que apareixen a mig tractament. Inclou les quatre coses que calen per acabar la dent: L’implant de titani. L’arrel artificial que s’integra a l’os. El pilar. La peça intermèdia que uneix l’implant amb la corona i és la que aguanta la força de la masticació.
La corona a mida. Feta amb la forma i el color de les teves dents veïnes, perquè no es distingeixi. Les revisions. Les d’abans de la cirurgia i les del seguiment posterior, fins que la dent està acabada. El que pot anar a part, i se’t diu al pressupost i no després: si cal regenerar os o elevar el si maxil·lar abans de poder col·locar l’implant.
Un cas de diverses peces es pressuposta sencer, no multiplicant aquesta xifra. Si estàs comparant pressupostos de diverses clíniques, a la primera visita t’expliquem les sis coses que de debò en fan variar el preu.
Un implant no és una peça que es cargola i ja està. És una arrel artificial de titani que s’ha de fondre amb el teu os, i que això passi bé decideix si la peça aguanta vint anys o s’afluixa en dos. Per això la part que importa més passa abans d’entrar al quiròfan: l’estudi.
A la primera visita, que és gratuïta, es fa una radiografia i un escaneig de la teva boca per veure quant d’os hi ha, de quina qualitat és i per on passen el nervi i el si maxil·lar. Amb això es decideix si es pot col·locar directament, si cal regenerar os abans, o si el teu cas demana una tècnica diferent de les que s’expliquen més avall.
I d’aquí surt el pressupost, tancat i per escrit, abans que et comprometis a res. Si et falta una dent des de fa temps, aquesta consulta val la pena encara que no hagis decidit tractar-te: l’os on hi havia l’arrel es reabsorbeix sol, a poc a poc, i com més s’espera més probable és necessitar un empelt que avui potser no caldria.
Abans de planificar res repassem la teva salut, perquè hi ha quatre coses que canvien el pla i convé saber-les el primer dia. Si estrenys o fas petar les dents, per exemple, la corona de l’implant necessita una fèrula de descàrrega a la nit, perquè l’implant no avisa de l’excés de força com ho faria una dent natural.
Es comporta com una dent. Hi mossegues, el raspalles i no te l’has de treure per a res. És la gran diferència davant d’una pròtesi removible. No toca les dents del costat. Un pont convencional obliga a tallar les dues peces veïnes, que estan sanes. L’implant se sosté sol. Frena la pèrdua d’os.
L’os que no rep càrrega es reabsorbeix; l’implant li torna a transmetre aquesta càrrega i atura el procés, que és el que a la llarga enfonsa el perfil de la cara. Dura, si se’n té cura. Amb higiene i revisions, la part de titani et pot acompanyar la resta de la vida. Es neteja com la resta. Raspall, raspall interproximal i irrigador. Sense pastilles ni adhesius.
L’implant fa d’arrel; el que va a sobre depèn de quantes dents falten. Són tres casos, d’una sola dent a l’arcada sencera.
Falta una dent i les del costat estan sanes. És el cas habitual i el més senzill: un implant al buit i una corona a sobre. L'avantatge davant d'un pont és que no es tallen les dents veïnes. La contrapartida és el temps: entre la col·locació i la corona definitiva passen unes setmanes mentre l'os integra la peça.
Falten dues o més dents seguides. Es col·loquen implants als extrems del buit i s'hi uneix un pont, de manera que les peces del mig van subjectes sense necessitar cadascuna el seu implant. Quants implants calen ho decideixen la llargada del tram i la qualitat de l'os, i surt de l'estudi previ.
Quan no queda cap dent en una arcada, o les que queden no es poden conservar. Sobre uns quants implants es munta una pròtesi fixa completa, que es queda posada i no es treu per dormir. No calen tants implants com dents: quatre o sis ben repartits sostenen una arcada sencera.
Un implant col·locat no és un tractament acabat: és una peça que cal revisar, igual que una dent. Les revisions serveixen per veure com està la geniva al voltant i agafar a temps qualsevol inflamació.
Radiografia en 3D i escaneig de la boca per mesurar l'os i decidir on va l'implant i quina mida porta.
Col·locació de l'implant amb anestèsia local, seguint la guia fabricada a partir del teu escàner.
Entre dos i tres mesos d'espera mentre l'implant s'integra a l'os, amb una revisió per veure com tanca la geniva.
S'escaneja la boca, es fabrica la corona i es fixa sobre el pilar. Aquell dia es fa la radiografia que servirà de referència a les revisions.
Un implant surt bé o malament segons com es planifiqui, més que no pas segons el que duri la cirurgia. Així es prepara el teu. Primer es mesura l’os: quant n’hi ha d’alt i d’ample, quina densitat té i on són les estructures que cal respectar, sobretot el nervi dentari a la mandíbula i el si maxil·lar a dalt.
Això decideix la llargada i el gruix de la peça i la seva inclinació, i també si cal regenerar os abans. Després es planifica la posició pensant en la dent que anirà a sobre, no només en on cap el cargol.
Un implant col·locat on hi havia os però no on ha d’anar la dent obliga a una corona forçada, que es veu i que reparteix malament la força. I finalment se t’explica: quantes sessions, quant de temps entre elles, què portaràs posat mentrestant i què costa. En un full, abans de començar.
Planifiquem l’implant a l’ordinador sobre l’escàner de la teva boca i fabriquem una guia, una mena de fèrula, que es recolza en les teves dents i marca el punt i l’angle exactes per on entra la peça.
Ens serveix per a dues coses: col·locar l’implant on el vam planificar, i no on s’encerti a mà, i mantenir-nos lluny del nervi i del si. Com que tot va decidit per endavant, la intervenció és més curta i en molts casos la fem sense aixecar la geniva, cosa que redueix la inflor dels dies següents.
És una càmera de la mida d’un raspall elèctric que recorre la boca i aixeca un model tridimensional de les teves dents en uns minuts.
Ens estalvia la cubeta amb pasta de tota la vida, que és el que fa venir nàusees a molta gent, i dona una còpia més fidel: sobre aquest model planifiquem l’implant i fabriquem la corona. A més queda desat, de manera que es pot comparar com estava la teva boca fa un any sense repetir motlles.
La sedació conscient és una medicació que redueix l’ansietat i deixa el pacient relaxat i endormiscat però despert, capaç de respondre i de seguir indicacions. No és anestèsia general: la boca s’anestesia igual a la zona, i la sedació actua sobre els nervis, no sobre el dolor.
L’oferim a qui ho passa malament al dentista i en les intervencions llargues. La pauta i el control els porta un professional qualificat, i cal venir acompanyat i no conduir després.
La primera visita és gratuïta i inclou l’estudi: radiografia, escaneig i un pla amb el seu preu per escrit. Si prefereixes preguntar abans de venir, deixa’ns les teves dades i et truquem. Serveix també per a una segona opinió sobre un pressupost que ja tinguis d’un altre lloc, que és una consulta més freqüent del que sembla.
És la complicació que de debò fa perdre implants, i convé conèixer-la abans de posar-se’n un. La periimplantitis és una infecció de la geniva i l’os que envolten l’implant: la inflamació va menjant l’os que el subjecta i, si avança, la peça s’afluixa. Comença sense dolor, perquè un implant no té nervi i no avisa com avisaria una dent.
Per saber si un implant té infecció cal mirar la geniva: sagna en raspallar o en sondar-la a la revisió, es veu vermella o inflada, en pot sortir pus i, amb el temps, es retira i deixa veure el metall.
La confirmació la dona la radiografia comparada amb la que es va fer en acabar la corona: si l’os ha baixat des d’aleshores, és periimplantitis i no una simple inflamació de la geniva. Aquest és el criteri del taller mundial del 2017 sobre malalties periodontals i periimplantàries.
El que amb més claredat augmenta el risc, segons aquest mateix consens, és haver tingut periodontitis, una higiene que no arriba al voltant de l’implant i no anar a les revisions.
El tabac i la diabetis s’han estudiat i les dades no són concloents, així que es vigilen sense tenir-los per la causa. Agafada aviat, es tracta netejant i ajustant la higiene; agafada tard, pot obligar a retirar l’implant i regenerar os abans de tornar-ho a intentar.
No hi ha un implant estàndard. Pel material n’hi ha dos tipus, titani i zirconi, i per la tècnica amb què es col·loquen n’hi ha cinc que convé conèixer: càrrega immediata, cirurgia guiada, all on four i all on six, zigomàtics i microimplants.
L’elevació del si maxil·lar no és un tipus d’implant sinó la preparació que de vegades cal per poder-lo col·locar. Quin és el teu ho decideixen l’os que tens i la dent que cal reposar.
Dos materials, i a la pràctica un d’ells cobreix gairebé tots els casos:
És el material amb què es fa la immensa majoria dels implants, i ho és perquè l’os s’hi uneix: les setmanes següents a la col·locació, l’os creix enganxat a la superfície del titani fins a deixar-lo ancorat. A això se’n diu osteointegració i és el que sosté la dent.
Aguanta la càrrega de la masticació durant dècades, no es corroeix i no l’afecten ni el fred ni la calor. És de color metàl·lic, però queda enterrat a l’os i sota la geniva, així que no es veu, llevat que la geniva es retiri amb els anys.
Són de ceràmica blanca en lloc de metall, i es plantegen sobretot en dues situacions: quan hi ha al·lèrgia al titani, que és poc freqüent però existeix, i quan la geniva és molt fina i transparenta una mica el color del que hi ha a sota, cosa que es nota més a les dents de davant.
A canvi són menys versàtils: no es fabriquen en tantes mides i no admeten algunes solucions que sí que permet el titani. Si el teu cas n’és candidat, se’t diu a l’estudi.
I segons com es col·loqui i quan es carregui, aquestes són les opcions:
Els implants de càrrega immediata permeten sortir amb dents fixes provisionals en les 48 o 72 hores següents a la cirurgia, en lloc d’esperar mesos amb el buit o amb alguna cosa removible. La provisional no és la definitiva: és una peça més lleugera, pensada perquè puguis fer vida normal mentre l’os integra l’implant.
Passats dos o tres mesos se substitueix per la definitiva. No tots els casos l’admeten, perquè cal que l’implant quedi ferm des del primer dia, i això ho diu l’os. A la valoració t’expliquem la dieta dels primers mesos i responem les preguntes que et convé fer.
La implantologia guiada uneix dues proves: la radiografia en 3D, que mostra l’os per dins, i l’escaneig de la boca, que mostra les dents i la geniva.
En superposar-les es decideix la posició de l’implant pensant ja en la corona, i d’aquí surt la guia que es fa servir a la intervenció. Rendeix més quan l’os va just o quan hi ha diversos implants per col·locar alhora.
La tècnica all on four i all on six rehabilita una arcada completa recolzant-se només en quatre o sis implants, col·locats a les zones on queda millor os i alguns inclinats a propòsit per aprofitar-lo.
És la via habitual per a qui ha perdut totes les dents, i el seu avantatge és que moltes vegades evita l’empelt d’os i permet sortir el mateix dia amb una pròtesi fixa provisional.
Que falti os és el motiu més comú pel qual es descarta un implant, i en la majoria dels casos ja no cal descartar-lo. Aquestes són les sortides quan l’os no dona per a més:
Els implants zigomàtics no s’ancoren al maxil·lar sinó al pòmul, que és un os molt més dens i que gairebé mai no es reabsorbeix. Es fan servir quan a l’arcada de dalt ja no queda on subjectar-se. Eviten l’empelt i escurcen molt el calendari, però són cirurgia major: exigeixen una planificació mil·limètrica i un equip de cirurgia maxil·lofacial amb experiència concreta en aquesta tècnica.
Els microimplants són peces més estretes que les convencionals. Hi caben on l’os és fi i no dona per a un implant estàndard, cosa habitual quan fa anys que falta la dent. Suporten menys càrrega que un de normal, així que es fan servir en llocs concrets i per a solucions concretes, no com a substitut general.
A l’arcada de dalt, damunt dels queixals, hi ha el si maxil·lar. Quan l’os que els separa s’ha quedat en res, s’aixeca amb cura la membrana del si i s’omple l’espai amb material que el mateix cos converteix en os.
Cal esperar uns mesos que aquest os maduri abans de col·locar l’implant, llevat dels casos en què es pot fer tot en la mateixa intervenció. És el que converteix un cas de “no hi ha os” en un cas tractable.
Durant la cirurgia no se sent dolor: la zona va anestesiada, igual que per a un empastament. El que es nota és pressió i el soroll, res més. Després, quan passa l'anestèsia, hi ha molèstia i inflor, més el segon dia que el primer, i es controla amb l'analgèsic que se't pauti.
Quant dura depèn de la intervenció: no és el mateix un implant en un buit sense complicacions que un amb empelt d'os. Si tens por del dentista, digues-ho a la primera visita, perquè hi ha maneres de plantejar-ho que ho fan molt més passador.
Entre la cirurgia i la dent definitiva passen de dos a tres mesos, que és el que triga l'os a integrar l'implant. Són poques visites i curtes; la resta és espera.
El termini s'allarga si abans cal regenerar os o elevar el si, perquè això demana els seus propis mesos, i s'escurça en els casos que admeten càrrega immediata, en què se surt amb dents provisionals en dos o tres dies. Quin és el teu surt de l'estudi, i te'l donem amb dates.
Es pot, però convé saber el que costa. En una revisió de 107 estudis publicada el 2015 van fracassar el 6,35 % dels implants col·locats en fumadors, davant del 3,18 % dels col·locats en no fumadors, i els fumadors van tenir també més infeccions després de la cirurgia i més pèrdua d'os al voltant de l'implant.
Els mateixos autors demanen prudència en llegir-ho, perquè en aquests estudis hi influeixen altres factors. El mínim és deixar-ho les setmanes del voltant de la cirurgia, quan es juga la integració. Fumar no t'exclou ni et suposarà un sermó: canvia el seguiment, que es fa més freqüent.
Com una dent, amb un matís: al voltant de l'implant cal arribar-hi bé. Raspall dues vegades al dia, raspall interproximal als espais i, si l'espai és estret, fil dental o irrigador.
La vora on la geniva toca la corona és just on comença la infecció. I una revisió l'any com a mínim, amb neteja professional, perquè un implant no fa mal quan comença a anar malament i només es veu mirant-lo.
Molt, si se'n té cura. Una revisió de 18 estudis publicada el 2019 va estimar que el 96,4 % dels implants continuaven a la boca als deu anys.
El que dura menys és el de sobre: en una altra revisió, el 95,2 % dels implants continuaven als deu anys, però de les corones unitàries que portaven a sobre, el 89,4 %, i en cinc anys el cargol s'havia afluixat en el 8,8 % d'elles.
Per això la corona i el cargol es revisen i, si cal, es canvien sense tocar l'implant. El que decideix quant dura el teu és la higiene al voltant i que no hi hagi una infecció de genives sense controlar.
A la nostra clínica de Barcelona, 1.100 € per implant, preu tancat, i inclou l'implant de titani, el pilar, la corona a mida i les revisions. És el que pagues per deixar aquesta dent acabada.
El que fa variar el total d'un cas no és el preu de la peça sinó quantes en calen i si cal preparar l'os abans amb una regeneració o una elevació de si. Per això el pressupost es dona sencer i per escrit després de l'estudi, que és gratuït, en lloc de per telèfon.
De titani en gairebé tots els casos, perquè l'os s'hi uneix i aguanta dècades de masticació. El zirconi, una ceràmica blanca, és l'alternativa quan hi ha al·lèrgia al titani o quan la geniva és tan fina que es transparenta el color de sota, sobretot a les dents de davant. Tots dos estan explicats més amunt, als tipus segons el material.
No, llevat de dues excepcions concretes. La sanitat pública deixa fora els implants i les pròtesis dentals, i només els posa a qui ha perdut dents per un càncer de boca o pel seu tractament, i a qui neix amb malformacions en què falten dents, com algunes fissures del paladar o la displàsia ectodèrmica.
Així ho fixa el Reial decret 1030/2006, al seu annex II (apartat 9.7) i al catàleg ortoprotètic de l'annex VI. Fora d'aquests casos l'implant és privat: el nostre costa 1.100 € amb la corona inclosa, i l'estudi previ és gratuït.
