La periimplantitis és una infecció de la geniva i de l’os que subjecten un implant, causada per la placa bacteriana que s’acumula al seu voltant. Al principi no fa mal: la geniva sagna en raspallar i s’inflama. Si no es tracta, l’os es va perdent fins que l’implant s’afluixa. Es detecta mesurant a les revisions, i prevenir-la és molt més senzill que tractar-la.
Un implant no té càries, i per això molta gent dona per fet que no necessita atencions. És al revés: la geniva i l’os que l’envolten poden emmalaltir igual que els d’una dent, amb la diferència que el problema avança sense avisar.
En aquesta entrada expliquem què és la periimplantitis, en què es distingeix de la mucositis, què la provoca, com es nota, què passa si no es tracta, com es diagnostica i es tracta, i què fer per no arribar-hi.
Índex
- Què és la periimplantitis
- Mucositis i periimplantitis: la distinció que canvia el pronòstic
- Què provoca la periimplantitis?
- Rebuig de l’implant o periimplantitis?
- Símptomes de la periimplantitis
- Fa mal la periimplantitis?
- Conseqüències de la periimplantitis si no es tracta
- Com es diagnostica
- Tractament de la periimplantitis
- Com es prevé
- Preguntes freqüents
Què és la periimplantitis
El consens internacional del 2017 sobre malalties periodontals i periimplantàries la defineix com una malaltia causada per la placa bacteriana que afecta els teixits que envolten un implant dental: la geniva s’inflama i l’os que sosté l’implant es perd de forma progressiva.
És l’equivalent en un implant de la periodontitis en una dent natural, la malaltia que destrueix l’os i els teixits que subjecten les dents. Comparteixen causa, comparteixen bacteris i comparteixen la manera d’avançar: sense dolor al principi i amb danys que no tornen enrere sols.
Mucositis i periimplantitis: la distinció que canvia el pronòstic
La mucositis periimplantària és la inflamació de la geniva al voltant de l’implant sense pèrdua d’os. La geniva sagna en raspallar-la o en sondar-la, es veu vermella i inflada, i el problema és reversible: amb una neteja professional i millorant la higiene a casa, la geniva torna a estar sana, tot i que els signes poden trigar més de tres setmanes a desaparèixer.
La periimplantitis és la mateixa inflamació quan ja ha destruït os. Aquest os no es recupera tot sol, i a partir de cert punt no es recupera de cap manera. Es considera que la mucositis precedeix la periimplantitis, així que tractar la primera és la manera més directa d’evitar la segona.
Què provoca la periimplantitis?
La causa és la placa bacteriana, la capa de bacteris que es forma sobre les dents i els implants quan no es retira cada dia. Al voltant d’un implant, aquesta placa desencadena una inflamació que, si es manté, acaba destruint l’os de suport.
No afecta tothom igual. Els factors que més augmenten el risc, segons el consens del 2017, són tres:
- Haver tingut periodontitis. Qui va perdre dents per una malaltia de les genives parteix amb més risc al voltant dels implants.
- Una higiene que no arriba a l’implant. Sobretot als espais entre l’implant i les dents veïnes, on el raspall no entra.
- No anar a les revisions de manteniment.
Amb el tabac i la diabetis, les dades d’aquell consens no van ser concloents, tot i que tots dos empitjoren la cicatrització i convé tenir-los controlats. Amb menys proves, també s’han relacionat amb la periimplantitis les restes de ciment que queden sota la geniva en enganxar una corona i els implants col·locats en una posició que dificulta la neteja.
Rebuig de l’implant o periimplantitis?
El que se sol anomenar rebuig d’un implant gairebé mai no és una reacció del cos contra el titani. Són dues situacions diferents, i convé separar-les perquè tenen causes diferents:
- Fracàs primerenc. L’implant no arriba a integrar-se a l’os durant les primeres setmanes o mesos. Hi pesen sobretot el trauma de la mateixa cirurgia i les condicions de l’os, a més que l’implant es mogui mentre s’integra.
- Fracàs tardà. Un implant que estava integrat, de vegades durant anys, comença a perdre os. Al darrere hi pot haver la periimplantitis, una sobrecàrrega com la del bruxisme sense control o la qualitat i el volum de l’os.
Així que els símptomes d’infecció d’un implant que fa temps que està posat, o del que es percep com a rebuig, solen ser els de la periimplantitis.
Símptomes de la periimplantitis
Els senyals, per ordre d’aparició més habitual:
- La geniva sagna en raspallar o en passar el raspallet interproximal al voltant de l’implant.
- La geniva està vermella, inflada o més tova del normal.
- Surt pus en prémer la geniva, o hi ha mal gust o mala olor en un punt concret.
- La geniva es retira i es comença a veure el metall de l’implant.
- Molèstia en mossegar o en tocar l’implant.
- L’implant es mou, que és un senyal tardà.
Fa mal la periimplantitis?
Al principi gairebé mai. El normal és que sagni i s’inflami sense fer mal, i que el dolor i la mobilitat apareguin quan ja s’ha perdut força os. És justament el que fa enganyosa aquesta malaltia: esperar a notar dolor és esperar massa, i el que la detecta a temps és la revisió, no el símptoma.
Conseqüències de la periimplantitis si no es tracta
Sense tractament, la pèrdua d’os avança, i el consens del 2017 descriu un avenç no lineal que s’accelera amb el temps; a més, la inflamació al voltant de l’implant sol ser més extensa que la d’una periodontitis. Les conseqüències, en ordre:
- L’implant perd suport i acaba movent-se.
- Es perd l’implant, i amb ell la corona o la part de la pròtesi que subjectava.
- L’os perdut deixa menys lloc per col·locar un altre implant, i sovint obliga a fer un empelt abans de tornar-ho a intentar.
- Si l’implant sosté una pròtesi sobre diversos implants, la resta ha d’assumir la càrrega que deixa.
Com es diagnostica
No es diagnostica mirant, sinó mesurant, i calen dues mesures:
- El sondatge. Amb una sonda mil·limetrada es recorre el contorn de l’implant i s’anota la profunditat i si sagna o surt pus. Una geniva sana no sagna en sondar-la.
- La radiografia. Es compara amb la que es va fer en col·locar la corona, que és la referència. Sense ella no hi ha manera de saber si l’os que es veu avui és el de sempre o el que queda.
Amb aquestes dues mesures es decideix: si hi ha sagnat o pus, la bossa és més profunda que en revisions anteriors i l’os ha baixat més enllà de l’ajust normal dels primers mesos, és periimplantitis.
Quan no hi ha radiografia de referència, el consens del 2017 pren com a criteri una profunditat de 6 mm o més amb sagnat i un nivell d’os 3 mm o més per sota de la vora de l’implant.
Tractament de la periimplantitis
La guia de pràctica clínica de la Federació Europea de Periodòncia, publicada el 2023, ordena el tractament per fases:
- Controlar el que la provoca. Millorar la neteja a casa amb la tècnica i els estris adequats, retirar restes de ciment si n’hi ha, corregir una corona que no deixa netejar i abordar el tabac i la diabetis.
- Neteja sense cirurgia. Es neteja la superfície de l’implant per sota de la geniva amb curetes, ultrasons o sistemes d’aire abrasiu. Al cap de poques setmanes es torna a mesurar.
- Cirurgia, si no n’hi ha hagut prou. S’obre la geniva per netejar i descontaminar la superfície de l’implant a la vista. Segons la forma del defecte, la cirurgia pot remodelar l’os i la geniva per deixar una zona que es pugui netejar, o omplir el defecte amb un empelt quan la seva forma ho permet. És terreny de la cirurgia periodontal.
- Manteniment de per vida. Revisions amb sondatge i neteja professional amb més freqüència que abans del problema, perquè és una malaltia que pot tornar.
Dos aclariments que eviten disgustos. El primer: els antibiòtics sols no curen la periimplantitis, perquè la placa enganxada a la superfície de l’implant s’ha de retirar físicament. El segon: quan la pèrdua d’os és gran o l’implant ja es mou, el que s’indica és retirar-lo, deixar que la zona cicatritzi i valorar després un implant nou.
El tractament no té un preu fix a la nostra tarifa, perquè depèn de la fase en què es detecti. La primera visita i el pressupost són gratuïts.
Com es prevé
Gairebé tot el que decideix si un implant emmalalteix passa abans que emmalalteixi:
- Tractar les genives abans d’implantar. Si hi ha periodontitis, primer la periodòncia i el raspatge i allisament radicular, i només amb les genives sanes, l’implant.
- Revisions de manteniment. Una revisió sistemàtica va trobar menys malaltia al voltant dels implants en les persones que seguien un programa de manteniment periòdic que en les que no ho feien. La neteja bucal professional d’un implant inclou també mesurar la geniva al seu voltant.
- Netejar cada dia entre l’implant i els veïns. Raspallets interproximals de la mida adequada o irrigador, a més del raspall.
- Guardar la radiografia de referència. La del dia en què es va col·locar la corona és la que permet comparar a cada revisió.
- Deixar de fumar i mantenir la diabetis controlada, que ajuden la geniva a defensar-se i a cicatritzar.
- Una corona que deixi netejar. Si el raspallet interproximal no hi passa, per molt d’esforç que hi posis a casa no podràs retirar la placa d’aquella zona.
Preguntes freqüents
Es cura la periimplantitis?
Es pot aturar, sobretot si es detecta aviat. L’objectiu realista és que la geniva deixi de sagnar, que la bossa al voltant de l’implant es redueixi i que l’os deixi de perdre’s. Com que pot reaparèixer, el tractament no s’acaba amb la cirurgia: continua amb el manteniment.
Es recupera l’os que s’ha perdut?
Tot sol, mai. Amb cirurgia regenerativa se’n pot recuperar una part en alguns defectes, segons la seva forma; quan no és possible, l’habitual és deixar la zona estable i fàcil de netejar.
Pot afectar els meus altres implants o les meves dents?
Els bacteris són els mateixos, i les condicions que van portar a la periimplantitis en un implant, com la higiene, el tabac o una periodontitis prèvia, solen ser presents a la resta de la boca. Per això, quan apareix en un implant, es revisen també els altres i les dents naturals.
Si perdo l’implant, me’n poden posar un altre?
En molts casos sí, però no en el mateix moment. Primer es retira l’implant, es neteja la zona i es deixa cicatritzar; sovint cal un empelt d’os abans de tornar a implantar. I abans de repetir cal corregir el que va causar la periimplantitis, o el nou implant parteix amb el mateix risc.
Cada quant cal revisar un implant?
L’interval es fixa segons el risc de cada persona, i a la consulta et direm el del teu cas. El que no canvia és el contingut: sondatge al voltant de cada implant a totes les revisions i radiografia quan el cas ho demani. Qui ha tingut periodontitis, fuma o ja ha tingut una periimplantitis necessita intervals més curts.
Si portes implants i fa temps que ningú no te’ls revisa, o notes que la geniva sagna al voltant d’algun, pots reservar una revisió en línia. I si estàs pensant a posar-te implants, a implants dentals a Barcelona expliquem el tractament complet.
