Probiòtics orals: és bo prendre’ls?

Els probiòtics orals són bacteris vius, com alguns lactobacils o estreptococs propis de la boca, que es prenen en comprimits o pastilles per xuclar.

Al costat del tractament de les genives, alguns estudis hi veuen una mica menys de sagnat; en el mal alè, una millora a curt termini; i en la candidiasi de la boca, menys fong en els pocs assajos que hi ha. Són efectes petits i amb proves encara limitades, i no substitueixen el raspallat, el fil dental ni la neteja a la consulta.

Es venen a farmàcies i herbolaris amb promeses que van de les genives sanes a l’alè fresc. Aquesta entrada separa el que els estudis han mesurat del que no, explica quins bacteris s’han provat i quan pot tenir sentit prendre’ls.

Què són els probiòtics orals

Un probiòtic és un microorganisme viu que, pres en la quantitat adequada, aporta un benefici per a la salut. És la definició de la FAO i l’OMS, que un consens d’experts va ratificar el 2014. Els probiòtics orals es prenen perquè actuïn a la mateixa boca, per això molts es presenten en pastilles que es dissolen a poc a poc amb la saliva.

A la boca hi viuen molts bacteris diferents. Els problemes apareixen quan la placa s’acumula: els seus bacteris produeixen àcids que ataquen l’esmalt o inflamen la geniva. La idea dels probiòtics és sumar-hi bacteris que competeixin amb aquests, i el que interessa saber és si això es nota en alguna cosa mesurable.

Quins probiòtics orals s’han provat

Entre els bacteris que s’han estudiat a la boca hi ha:

• Limosilactobacillus reuteri, que fins al 2020 es deia Lactobacillus reuteri; aquell any es van reorganitzar els noms d’aquest grup de bacteris.
• Lacticaseibacillus rhamnosus, un altre lactobacil.
• Streptococcus salivarius, un bacteri que viu de manera natural a la boca.

Cada estudi fa servir un bacteri, una dosi i un format diferents, i encara no se sap quin funciona millor. Per això convé mirar a la caixa quin bacteri porta i en quina quantitat, i no quedar-se amb que «té probiòtics».

Per a què serveixen els probiòtics orals: què diuen els estudis

Genives inflamades i periodontitis

Presos al costat de la neteja profunda de les genives, alguns estudis troben una mica menys de sagnat que sense, sobretot els primers mesos. En la profunditat de les bosses de la geniva, els resultats no coincideixen.

L’efecte és petit i no substitueix el tractament: el raspat i allisat de les arrels és el que retira el tàrtar de sota la geniva. Si et sagnen les genives, mira abans per què sagnen i com es tracten.

Mal alè

Diverses revisions d’assajos troben que, presos unes setmanes, milloren el mal alè a curt termini quan el valora una altra persona olorant-lo. Pel que fa als gasos de sofre que el produeixen, uns estudis veuen que baixen i d’altres no. Són pocs assajos i de qualitat limitada.

Com que la causa més freqüent és a la mateixa boca, en una higiene insuficient, en les genives o en la capa que es forma sobre la llengua, el primer és buscar-la: ho expliquem a solucions per al mal alè.

Càries

Per prevenir la càries, les proves que hi ha no basten per recomanar-los: els estudis són pocs i amb molt risc de biaix.

Quant de temps prendre probiòtics per a la candidiasi oral

La candidiasi oral, també anomenada muguet, és una infecció per fongs que deixa plaques blanques dins de la boca; en netejar-les, queden zones vermelles que poden sagnar. És freqüent en nadons i en persones grans que porten dentadura postissa, i es tracta amb un medicament antifúngic.

Els pocs assajos amb probiòtics es van fer sobretot en persones grans i en portadores de dentadura postissa, i van durar entre una i setze setmanes. En aquests assajos, els qui els van prendre van tenir menys fong a la boca que els qui no.

Són pocs estudis, de qualitat baixa, i cadascun va fer servir un producte i una pauta diferents, així que no hi ha un temps establert. Poden acompanyar l’antifúngic, però no substituir-lo: si tens plaques blanques que no se’n van, que te les miri abans un professional.

Tampoc no hi ha uns probiòtics millors per a la candidiasi demostrats davant d’altres, perquè els assajos van fer servir bacteris i barreges diferents i no s’han comparat entre ells. I si el que et preocupa és la candidiasi vaginal, això ho valora el teu metge o el teu ginecòleg; aquí parlem només de la boca.

Si portes una pròtesi removible, cuidar-la és part de la prevenció: neteja-la, no hi dormis posada i no la continuïs fent servir si no ajusta bé. Més sobre com cuidar-la a pròtesi dental.

Què són les aftes i per què surten

Les aftes són nafres que solen sortir per dins de les galtes o dels llavis, o a la llengua. Són blanquinoses o groguenques, estan envoltades d’una zona vermella i fan mal en menjar. No s’encomanen.

Poden aparèixer en mossegar-te, pel frec d’una dentadura, un aparell, un empastament aspre o una dent esmolada, per un tall o una cremada en menjar o beure, amb el cansament o l’estrès, amb canvis hormonals com els de l’embaràs, amb algunes pastes de dents, sobretot les que porten laurilsulfat sòdic, o per falta de ferro, àcid fòlic o vitamines del grup B.

Solen curar-se soles en una o dues setmanes. Si una nafra dura més de tres setmanes, ensenya-la al dentista o al metge. Ho expliquem amb més detall a nafres a la boca.

Com prendre’ls si decideixes provar-los

• Tria un producte que digui quin bacteri porta i en quina quantitat, i segueix les indicacions de l’envàs.
• Fes-los servir com a complement: el raspallat dues vegades al dia amb pasta amb fluor, el fil o els raspalls interdentals i la neteja bucal a la consulta continuen sent la base.
• Si tens una malaltia de les genives, comenta-ho a la revisió; a periodòncia es decideix si et poden ajudar com a complement del tractament.

Preguntes freqüents