Solucions per al mal alè

Dona fent servir fil dental davant d'un mirall per cuidar l'alè

El mal alè, o halitosi, surt en la majoria dels casos de la mateixa boca: una revisió científica de 2012 en situa l’origen a la boca en el 85 % dels casos, al nas o la gola en el 10 % i a l’aparell digestiu o altres òrgans en el 5 %.

Per això el tractament comença per netejar bé la llengua, entre les dents i la vora de la geniva, i no per un caramel de menta o un col·lutori que només tapa l’olor.

La mateixa revisió calcula que el pateix al voltant d’una de cada quatre persones. Aquí tens d’on surt, què fer a casa, què es fa a la consulta, què diuen els estudis sobre els probiòtics i quan cal mirar fora de la boca.

D’on surt el mal alè

Dents de baix amb placa i tàrtar groguencs vistes amb un mirall dental
A la revisió es miren la llengua, les genives i els espais entre les dents, que és on sol ser l’origen.

L’olor la produeixen bacteris que deixen anar compostos de sofre, que són els que mesuren els estudis. Segons el servei de salut britànic (NHS) i la Clínica Cleveland, aquestes són les causes:

  • La boca, la principal. Placa i restes a la llengua, sobretot a la part del darrere, entre les dents i a la vora de la geniva. La malaltia de les genives i les càries també fan mala olor.
  • La boca seca. Quan hi ha menys saliva, també hi ha mal alè.
  • Menjars, begudes i tabac. El que té una olor forta, com l’all o la ceba, i el tabac.
  • Saltar-se àpats o fer dietes molt estrictes, que també canvien l’alè.
  • Nas i gola. Les amigdalitis, les pedres que es formen a les amígdales i les infeccions de nas i gola.
  • Altres malalties. El reflux i, amb menys freqüència, la diabetis o problemes de fetge i ronyó.

Si a més et sagnen les genives en raspallar-te, totes dues coses poden tenir el mateix origen, perquè la malaltia de les genives provoca totes dues. Com es tracta ho expliquem a sagnat de genives.

Tractament de l’halitosi

Si l’origen és a la boca, el tractament és treure el que alimenta aquests bacteris, i bona part es fa a casa. Aquestes són les pautes de l’NHS:

  • Raspalla’t les dents i les genives dues vegades al dia, dos minuts.
  • Neteja la llengua un cop al dia amb un netejador o rascador de llengua.
  • Neteja entre les dents un cop al dia amb raspalls interdentals o fil dental.
  • Després d’un àpat fort, un xiclet o un caramel sense sucre ajuda.
  • No t’esbandeixis amb aigua just després de raspallar-te.
  • No fumis i no beguis gaire alcohol.

Un col·lutori o una pasta antibacteriana poden ajudar, però no substitueixen el raspall: la Clínica Cleveland adverteix que alguns col·lutoris només tapen l’olor, i el fullet de l’hospital de Leeds, de l’NHS, recorda que no arrosseguen la placa.

El que no es pot fer a casa és treure el tàrtar. Per a això hi ha la neteja bucal, que a la clínica costa 30 €. Si la geniva ja té bosses, on s’amaguen bacteris que el raspall no abasta, es neteja per sota amb un raspat i allisat radicular, de 60 €. I si l’origen és una càries, es tracta amb un empastament.

Serveixen els probiòtics per al mal alè?

Ajuden una mica, i no substitueixen la neteja. Això és el que diuen les revisions més recents:

  • Baixen els compostos de sofre. Una metaanàlisi de 2025 que reuneix 10 estudis conclou que els probiòtics redueixen aquests compostos i milloren la prova d’olor, i que funcionen més combinats amb la neteja que sols. Avisa que els estudis tenen risc de biaix i resultats dispars.
  • Entre les soques provades hi ha Streptococcus salivarius K12 i Weissella cibaria. Una altra revisió de 2025, amb 6 assajos i 360 adults sans, va trobar menys compostos de sofre en 5 d’aquests assajos i cap efecte advers greu, tot i que amb seguiments curts.
  • El benefici és modest. Una revisió de 2026 que reuneix 11 metaanàlisis el qualifica així, amb una certesa limitada.

Així que, a la pregunta de quin és el probiòtic que cal prendre per al mal alè, la resposta honesta és que cap no ha demostrat ser clarament superior als altres, i que el que hi ha són assajos amb soques concretes, com les dues d’aquí dalt.

Pren-lo, si vols, com un complement de la higiene i no en lloc seu. Què són i per a què més es fan servir és a probiòtics orals.

Quan anar al dentista o al metge

L’NHS recomana anar al dentista si el mal alè no se’n va després d’unes setmanes cuidant bé la boca, i també si et fan mal o et sagnen les genives, si et fa mal una dent o si en notes alguna que es mou.

Si el dentista veu la boca sana i la mala olor continua, el pas següent és el metge de capçalera. Les amígdales, el nas, el reflux o la diabetis es miren allà.

La primera visita i el pressupost són gratuïts, i en aquesta visita es veu si l’origen és a la boca.

Preguntes freqüents

Per què tinc mal alè si em raspallo bé les dents?

Perquè el raspall no arriba a tot. La llengua, els espais entre les dents i el tàrtar sota la geniva guarden bacteris encara que les dents estiguin netes. Si tot això és net, queden la boca seca i les causes de fora de la boca, com les amígdales o el reflux.

El mal alè pot venir de l’estómac?

Pot, però és el menys freqüent: a la revisió de 2012, l’aparell digestiu i altres òrgans sumen al voltant del 5 % dels casos. Entre les causes digestives, l’NHS cita el reflux.

Serveix el col·lutori contra el mal alè?

Ajuda si és antibacterià, però alguns només tapen l’olor una estona. Els que porten clorhexidina, fets servir molt de temps, poden tacar les dents i canviar el gust. Fes-lo servir en un altre moment del dia, no just després de raspallar-te.

Les genives poden causar mal alè?

Sí. La malaltia de les genives és una de les causes que neixen a la boca, i sol anar amb genives que sagnen en raspallar-se. Tractar-la, amb una neteja o un raspat, és part del tractament del mal alè.