Implants dentals sense os

Un implant necessita os al seu voltant per subjectar-se, així que sense gens d’os no es pot posar. El que gairebé sempre hi ha és poc os, i per a això hi ha dos camins: recuperar el que falta amb un empelt o una regeneració, o triar un implant que aprofiti l’os que queda, com els implants curts, els inclinats, els zigomàtics o els subperiòstics.

«No tens os per a implants» és una frase que moltes persones han sentit alguna vegada, sovint després d’anys amb un buit sense reposar o amb una dentadura removible. Gairebé mai no vol dir que no hi hagi solució.

Vol dir que l’implant que encaixaria amb l’os de fa anys ja no hi cap, i que cal triar entre reconstruir o adaptar la tècnica. Aquí expliquem per què es perd l’os, quines opcions hi ha i qui ha d’esperar abans de posar-se un implant.

Per què es perd os dental?

L’os que sosté les dents existeix per a això: per allotjar-ne les arrels. Quan es perd una dent, aquest os deixa de rebre estímul i comença a reabsorbir-se.

Un estudi de Schropp i col·laboradors del 2003 va mesurar que, després d’una extracció, la cresta d’os perd fins a la meitat de l’amplada en un any, i dos terços d’aquesta pèrdua passen els tres primers mesos.

Aquesta pèrdua continua si el buit no es reposa. En persones que porten dentadura completa, un seguiment de 25 anys de Tallgren va observar que la mandíbula perd os a un ritme unes quatre vegades més gran que el maxil·lar superior. A dalt, a més, el si maxil·lar tendeix a fer-se gran cap avall després de les extraccions i ocupa el lloc on aniria l’implant.

L’altra gran causa és la malaltia de les genives. La periodontitis destrueix a poc a poc l’os que envolta les dents i, quan s’extreuen, deixa menys os del que hauria deixat una dent sana. Si notes genives que sagnen o dents que es mouen, convé tractar-la com més aviat millor a periodòncia a Barcelona, tant per conservar les dents com l’os.

Es poden posar implants sense os?

Sense gens d’os, no. Un implant se subjecta perquè l’os s’uneix a la seva superfície, i per a això ha d’estar envoltat d’os en tota la seva longitud.

Però quan a algú li diuen que no té os, gairebé sempre vol dir que no té l’alçada o l’amplada que demana un implant convencional en aquella zona. Per a aquest cas hi ha solucions, i depenen de l’arcada on sigui el problema:

• Al maxil·lar superior, el que sol limitar és el si maxil·lar. Es resol elevant-lo, amb implants inclinats o, si falta molt os, ancorant els implants al pòmul.
• Al maxil·lar inferior, el que sol limitar és el nervi que recorre la mandíbula. Es resol amb implants curts, amb implants inclinats que l’esquiven o amb un empelt que hi torni alçada.

Recuperar l’os que falta

Regeneració òssia guiada

S’omple el defecte amb material d’empelt i es cobreix amb una membrana que fa de barrera, perquè la geniva no ocupi l’espai i l’os tingui temps de formar-se. Es fa servir en defectes petits o moderats i moltes vegades es fa en la mateixa cirurgia en què es col·loca l’implant.

Empelt en bloc

Quan el defecte és gran, es fixa un bloc d’os a la zona amb cargols petits i es deixa integrar uns mesos abans de col·locar els implants. És l’opció per recuperar molt de volum, i també la que més allarga el tractament.

Elevació del si maxil·lar

A la zona dels queixals de dalt, l’os que falta es pot guanyar cap a dins del si: es desenganxa amb cura la membrana que el recobreix, s’aixeca i s’omple l’espai amb empelt.

És una tècnica amb bons resultats publicats: una revisió de Pjetursson i col·laboradors del 2008 va calcular una supervivència dels implants del 98,3 % als tres anys quan es feien servir implants de superfície rugosa i una membrana sobre la finestra d’accés.

D’on surt l’os de l’empelt

Hi ha quatre orígens possibles, i cadascun té el seu paper:

• Del mateix pacient (autoempelt), d’una altra zona de la boca o, si el defecte és gran, d’una altra part del cos.
• D’un donant humà (al·loempelt), processat en un banc de teixits.
• D’origen animal (xenoempelt), normalment os de vaca tractat per deixar-ne només l’estructura mineral.
• Sintètic (al·loplàstic), el que de vegades s’anomena os artificial.

Implants que aprofiten l’os que queda

Implants curts

Quan a l’os li falta alçada, un implant més curt pot evitar l’elevació de si. Una revisió preparada el 2015 per al consens de l’Associació Europea d’Osteointegració va comparar implants curts amb implants llargs col·locats després d’elevar el si, i la supervivència als 16 a 18 mesos va ser pràcticament igual: 99,0 % i 99,5 %.

Implants inclinats

Inclinar els implants dels extrems permet esquivar el si a dalt i el nervi a baix, i recolzar-los en l’os de la part davantera, que sol conservar-se millor. És la base de l’all on four, la dentadura fixa sobre quatre implants, que en molts casos evita l’empelt.

Implants a l’os zigomàtic

Quan el maxil·lar superior ha perdut gairebé tot el seu os, es pot buscar suport a l’os zigomàtic, el del pòmul, que no es reabsorbeix en perdre les dents. Ho expliquem a l’article sobre implants zigomàtics.

Microimplants

Són implants de menys de 3 mil·límetres de diàmetre que caben en un os estret i es fan servir sobretot per subjectar una dentadura removible. Els seus usos i els seus límits són a microimplants dentals.

Implants subperiòstics

No entren a l’os: són una estructura metàl·lica feta a mida que s’hi recolza a sobre, sota la geniva, i de la qual surten els pilars per a la pròtesi. Avui es dissenyen a partir d’un TAC i es fabriquen per impressió 3D.

Una revisió d’Anitua i col·laboradors del 2024, amb 13 estudis i 227 implants, va trobar una supervivència del 97,8 % a curt termini, però també que en el 25,6 % dels casos una part de l’estructura quedava exposada a través de la geniva, i un 5,3 % d’infeccions persistents. És una opció per a casos molt concrets, amb poc seguiment a llarg termini encara.

Hi ha implants dentals sense cargols?

N’hi ha, tot i que són minoria. El més conegut és l’implant subperiòstic de l’apartat anterior, que es recolza sobre l’os en lloc de cargolar-s’hi, i els seus inconvenients són justament els que recull aquella revisió: l’exposició de l’estructura i les infeccions.

La gran majoria dels implants que es col·loquen avui, inclosos els curts, els zigomàtics i els microimplants, tenen forma de cargol, perquè la rosca ajuda que quedin ferms a l’os des del primer moment.

Si el que et preocupa és que es vegi el cargol, en un implant ben integrat no es veu: la part roscada queda dins de l’os, coberta per la geniva, i el que es veu és la corona, com una dent. Si amb els anys arribés a sortir, és un senyal de pèrdua d’os al voltant de l’implant i cal revisar-ho.

Qui no es pot posar implants dentals?

Més que una llista de persones excloses, hi ha situacions en què convé esperar, preparar abans la boca o triar una altra solució:

• Infants i adolescents que encara creixen. Un implant no acompanya el creixement de l’os com una dent, i amb els anys pot quedar enfonsat respecte a les veïnes. S’espera que acabi el creixement.
• Persones que prenen o han pres medicaments per als ossos, com els que es fan servir contra l’osteoporosi o en alguns tractaments del càncer. Poden afavorir una complicació greu de l’os dels maxil·lars després d’una cirurgia dental, així que cal valorar el cas amb el seu metge abans d’operar.
• Persones amb diabetis mal controlada. L’os triga més a unir-se a l’implant. Amb la diabetis controlada, els resultats a l’any són semblants als de qui no en té.
• Fumadors. El tabac s’associa a més fracassos dels implants i a més pèrdua d’os al seu voltant. No impedeix el tractament, però deixar-lo o reduir-lo millora el pronòstic.
• Persones amb malaltia de les genives sense tractar. Cal tractar-la abans, perquè haver tingut periodontitis augmenta el risc d’inflamació i pèrdua d’os al voltant de l’implant.

Quant costa posar os a la geniva per a un implant?

A la nostra tarifa de preus publicada, l’empelt d’os no té una xifra pròpia, perquè el seu cost canvia molt segons la tècnica i el volum: no costa el mateix una petita regeneració amb membrana en la mateixa cirurgia de l’implant que una elevació de si o un empelt en bloc. Les xifres que sí que són a la tarifa són aquestes:

• Estudi implantològic: 0 €. Amb ell es mesura l’os i se sap si cal empelt o si hi ha una tècnica que l’eviti.
• Implant dental amb la seva corona: 1.100 €. L’empelt, quan cal, es pressuposta a part.

Per això el preu d’un implant amb poc os només es pot donar després de l’estudi, tancat i per escrit, amb cada part del tractament detallada.

El que no sempre s’explica abans d’un implant

Hi ha tres coses que convé saber abans de començar, i que pesen tant com la tècnica triada.

La primera, que les genives van abans que l’implant. Haver tingut periodontitis i no anar a les revisions de manteniment són dos dels factors que més s’associen a la periimplantitis, la inflamació que destrueix l’os al voltant d’un implant.

Per això, abans de col·locar implants es revisen les genives i, si cal, es tracten amb una neteja profunda de les arrels; l’expliquem a curetatge, raspat i allisat radicular.

La segona, que esperar també té un cost: mentre el buit continua sense reposar, l’os es continua reabsorbint, i el que avui es resol amb un implant curt demà pot demanar un empelt.

La tercera, que l’empelt allarga els terminis. Quan es fa per separat, cal esperar diversos mesos que l’os maduri abans de col·locar l’implant, i convé saber-ho des del principi per planificar.

Preguntes freqüents

Si t’han dit que no tens prou os, el primer pas és mesurar-lo amb un estudi, que a la nostra clínica no té cost. Pots veure totes les tècniques a implants dentals a Barcelona o demanar cita per a l’estudi d’implants i en sortiràs amb el pla i el pressupost per escrit.