Un implant zigomàtic és un implant molt més llarg que un de convencional que no se subjecta al maxil·lar, sinó a l’os del pòmul. Es fa servir quan el maxil·lar superior ha perdut tant os que no admet implants normals, i permet fixar una dentadura completa en aquesta arcada sense passar abans per un empelt d’os.
Arriben a aquesta tècnica sobretot persones que fa molts anys que no tenen dents a dalt, o amb una dentadura postissa que ja no se subjecta, i a qui en algun moment han dit que «no tenen os» per a implants.
Al maxil·lar superior aquesta falta d’os és freqüent, i hi ha dues maneres de resoldre-la: reconstruir l’os que falta o buscar suport en un os que no s’hagi reabsorbit. L’implant zigomàtic és la segona.
Índex
Què són els implants zigomàtics
Un implant dental és una peça de titani en forma de cargol que es col·loca dins de l’os i fa d’arrel: quan l’os s’uneix a la seva superfície, pot sostenir una corona, un pont o una arcada completa. Perquè això passi necessita os al voltant en tota la seva longitud.
L’implant zigomàtic segueix el mateix principi, però la seva punta no acaba al maxil·lar. Entra per la zona dels queixals, recorre en diagonal el lateral del maxil·lar, per dins o per fora del si maxil·lar segons el cas, i s’ancora a l’os zigomàtic, que és dens i no es reabsorbeix en perdre les dents.
Per això la seva longitud és diverses vegades la d’un implant convencional. La part que treu el cap a la boca queda en la mateixa posició que la de qualsevol implant, i sobre ella es cargola la pròtesi.
L’os zigomàtic i els arcs zigomàtics
L’os zigomàtic és el que dona forma al pòmul, a cada costat de la cara, per sota i per fora de l’òrbita. Cap enrere fa una prolongació que s’uneix amb una altra de l’os temporal, i entre totes dues formen l’arc zigomàtic, la barra d’os que es nota amb els dits entre el pòmul i l’orella.
L’implant no arriba a l’arc: es recolza en el cos de l’os zigomàtic, la part gruixuda del pòmul. El que importa d’aquest os per a un implant és que no depèn de les dents. Mentre el maxil·lar es va aprimant amb els anys sense peces, el pòmul conserva el seu volum.
Quan s’indiquen
Es plantegen quan el maxil·lar superior no té prou alçada per a implants convencionals a la zona dels queixals, o a tota l’arcada. Les situacions més habituals són tres:
- Molts anys sense dents superiors, amb dentadura removible o sense, que han deixat l’os molt prim.
- Un si maxil·lar que s’ha anat fent gran cap avall després de les extraccions, fins a ocupar el lloc on aniria l’implant.
- Pèrdues de part del maxil·lar per una cirurgia, un traumatisme o una malaltia, en què no queda os que es pugui reconstruir fàcilment.
Segons l’os que quedi al davant, es combinen de dues maneres. Si la zona dels incisius conserva os, es posa un implant zigomàtic a cada costat i entre dos i quatre implants convencionals a la part davantera. Si tampoc no hi ha os al davant, es col·loquen dos implants zigomàtics per costat.
En tots dos casos el resultat és una arcada fixa, del mateix tipus que la que s’aconsegueix amb l’all on four i l’all on six, la dentadura fixa sobre quatre o sis implants, que és l’opció a valorar primer quan l’os del davant ho permet.
Hi ha implants zigomàtics al maxil·lar inferior?
No. L’os zigomàtic és a sobre del maxil·lar superior i només s’hi pot arribar des d’aquesta arcada. A la mandíbula, la falta d’os es resol amb altres tècniques: implants curts, implants inclinats com els de l’all on four, o la reconstrucció de l’os. Les expliquem a l’article sobre quines opcions hi ha per posar-se implants amb poc os.
Implants zigomàtics i pterigoïdals
Són dues solucions diferents per al mateix problema, i de vegades es combinen. L’implant pterigoïdal es col·loca a la part més posterior del maxil·lar, darrere de l’últim queixal, i s’ancora a la zona on el maxil·lar s’uneix amb l’apòfisi pterigoide de l’os esfenoide. És més curt que el zigomàtic i no s’acosta a l’òrbita ni travessa la zona del si.
La diferència pràctica és en l’os que queda. El pterigoïdal necessita que la part del darrere del maxil·lar conservi una mica d’alçada; el zigomàtic es fa servir quan ni tan sols allà hi ha prou suport. Quin convé, o si en convé algun, ho decideix el TAC, no una preferència de tècnica.
Com és la cirurgia
L’estudi previ és més exigent que el d’un implant normal. Amb un TAC es mesura el volum del pòmul, la posició del si maxil·lar i el recorregut que farà cada implant, i amb aquestes mesures es planifiquen alhora la intervenció i la pròtesi.
La col·locació es fa des de dins de la boca, sense talls a la cara, i la fa un cirurgià amb experiència en aquesta tècnica. Ho expliquem a la pàgina del nostre cirurgià maxil·lofacial a Barcelona. Per la durada i la zona en què es treballa, es fa amb sedació o amb anestèsia general; si et preocupa, pregunta per la sedació conscient per a tractaments dentals.
Quan els implants queden ferms, el més habitual és col·locar una arcada provisional fixa els dies següents, sense esperar mesos que s’integrin. És la mateixa idea que expliquem a implants de càrrega immediata. L’arcada definitiva es fa després, quan els implants s’han unit a l’os.
Postoperatori dels implants zigomàtics
És normal notar molèsties i inflor durant els primers dies, que es controlen amb analgèsics, i la majoria de les persones torna a fer vida normal al cap d’una setmana, aproximadament. En sortir et donem les pautes per escrit: què menjar mentre portes l’arcada provisional, com netejar la zona, quan tornar a la revisió i quins senyals mereixen una trucada abans de la data prevista.
Si fumes, aquest és el moment de deixar-ho o de reduir-ho tant com puguis: el tabac s’associa a més fracassos dels implants i a més pèrdua d’os al seu voltant.
Riscos i problemes dels implants zigomàtics
Una revisió sistemàtica de Chrcanovic i col·laboradors, publicada el 2016, va reunir 68 estudis amb 4.556 implants zigomàtics en 2.161 pacients. La supervivència acumulada als 12 anys va ser del 95,21 %. Les complicacions que va recollir són les que convé conèixer abans de decidir:
- Sinusitis: la més freqüent, al voltant del 2,4 % dels casos. Pot aparèixer fins i tot anys després de la cirurgia, i per això les revisions inclouen aquesta zona.
- Infecció de la geniva al voltant de l’implant: al voltant del 2,0 %.
- Alteració de la sensibilitat a la galta o al llavi: al voltant de l’1,0 %.
- Comunicació entre la boca i el si maxil·lar: al voltant del 0,4 %.
Són xifres baixes, però no són zero, i el seu maneig és més complex que el d’un implant convencional. Per això aquesta tècnica es reserva per als casos en què de debò no hi ha os al maxil·lar.
Avantatges i desavantatges
Els avantatges són clars en el pacient adequat:
- Eviten en molts casos l’empelt d’os, que sol exigir diversos mesos d’espera abans de poder col·locar els implants.
- Permeten portar una arcada fixa provisional des dels dies següents a la cirurgia.
- Es recolzen en un os que no es reabsorbeix amb la pèrdua de les dents.
I els desavantatges també:
- És una cirurgia més llarga i més complexa, que es fa amb sedació o anestèsia general.
- Les seves complicacions, tot i que poc freqüents, afecten zones delicades com el si maxil·lar.
- Exigeix un TAC previ i un cirurgià amb experiència específica en aquesta tècnica.
Preu dels implants zigomàtics
Els implants zigomàtics no tenen una xifra pròpia a la nostra tarifa de preus publicada, perquè cada cas combina un nombre diferent d’implants zigomàtics i convencionals, i una arcada provisional i una altra de definitiva. Aquestes són les xifres de la tarifa que serveixen de referència:
- Estudi implantològic: 0 €. Inclou la valoració de l’os i és el pas que diu si calen implants zigomàtics o n’hi ha prou amb una altra tècnica.
- Implant dental amb la seva corona: 1.100 €. És el preu d’un implant convencional, no el d’un de zigomàtic.
- Pròtesi de porcellana sobre 8 implants: 9.700 €. És una arcada completa fixa, el tipus de dentadura que es col·loca sobre els implants zigomàtics.
El pressupost d’un tractament amb implants zigomàtics es dona tancat i per escrit després de l’estudi, amb tot el que inclou. Si estàs comparant xifres de diverses clíniques, t’ajudarà llegir per què el preu d’un implant canvia tant d’una clínica a una altra.
Preguntes freqüents
Els implants zigomàtics fan més mal que els normals?
Durant la intervenció no se sent dolor, perquè es fa amb sedació o anestèsia general. Després és normal notar molèsties i inflor uns dies, que es controlen amb analgèsics. Com que la cirurgia és més àmplia que la d’un implant convencional, convé reservar aquella primera setmana per recuperar-se.
Quant duren els implants zigomàtics?
En la revisió de Chrcanovic del 2016, amb més de 4.500 implants, el 95,21 % continuava a la boca als 12 anys. El que més influeix perquè durin és el mateix que en qualsevol implant: higiene diària sota la pròtesi, revisions periòdiques i no fumar.
Es nota alguna cosa per fora de la cara?
No. L’implant es col·loca des de dins de la boca i queda dins de l’os, sense cicatrius a la pell. El que canvia per fora és el suport del llavi i de les galtes, que millora en recuperar l’arcada de dents.
Val la pena posar-se implants zigomàtics?
Depèn de l’alternativa. Si el maxil·lar admet implants convencionals o inclinats, aquesta és la primera opció, perquè la cirurgia és menor. Quan no els admet, la comparació és amb un empelt d’os, que exigeix una altra cirurgia i mesos d’espera, o amb continuar amb una dentadura removible. En aquests casos, l’implant zigomàtic permet tenir dents fixes en poc temps.
Si t’han dit que no tens os per a implants a l’arcada de dalt, el primer pas és un estudi amb TAC, que a la nostra clínica no té cost. Pots veure totes les opcions a implants dentals a Barcelona o demanar cita per a l’estudi d’implants i en sortiràs amb el pla i el pressupost per escrit.
